dimecres, 30 d’abril de 2014

              FORMES MUSICALS DE LA MÚSICA POP

Les cançons de Pop també al igual que la música clàsica solen seguir una determinada estructura.
  • Les cançons de música Pop solen tenir una introducció que presenta el caràcter, i cridar l'atenció per començar una escolta atenta.
  • Tenen una estructura basada en la combinació Estrofa-Tornada.
    La majoria presenten Estrofa-Tornada-Estrofa-Tornada, després d'haver presentat la Introducció.
  • També poden presentar altres estructures com: pregunta-resposta; fragments obstinats; estròfica com a balada; AABA;..
 
Qualque exemple:

1) Exemple de cançó amb estructura Estrofa-Tornada.
I Can't Get No Satisfaction dels Rolling Stones ( Mick Jagger and Keith Richards)
Video 

Tornada
I can't get no satisfaction,
I can't get no satisfaction.
'Cause I try and I try and I try and I try.
I can't get no, I can't get no. 
 
Estrofa 
When I'm drivin' in my car
and a man comes on the radio
and he's tellin' me more and more
useless information
supposed to misfire my imagination.
I can't get no, oh no no no.
Hey hey hey, that's what I say. 
 
Repetició Tornada
 
When I'm watchin' my TV
and a man comes on to tell me
how white my shirts can be.
Well he can't be a man 'cause he doesn't smoke
the same cigarrettes as me.
I can't get no, oh no no no.
Hey hey hey, that's what I say. 
 
Repetició Tornada
 
 When I'm ridin' round the world
and I'm doin' this and I'm signing that
and I'm tryin' to make some girl
who tells me baby better come back later next week
'cause you see I'm on losing streak.
I can't get no, oh no no no.
Hey hey hey, that's what I say. 
 
I can't get no, I can't get no,
I can't get no satisfaction,
no satisfaction, no satisf
action, no satisfaction.

dijous, 20 de març de 2014

Robert Schumann: consells per als joves estudiants de música.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/dc/Robert_u_Clara_Schumann_1847.jpgRobert i Clara Schumann

Robert Schumann (Zwickau, 8 de junio de 1810 - Endenich, Bonn, 29 de julio de 1856), pianista, compositor i crític musical màxim representant del romanticisme alemany. Va escriure una sèrie de consells per als joves estudiants de música que val la pena llegir i tenir en compte. Aqui els teniu traduits per l'editorial Ricordi:

1
La educacion del oido es de maxima importancia; es conveniente, pues, que en seguida te ocupes de ella, esforzandote en reconocer cualquier sonido que escuches y la tonalidad de cada trozo de musica. Procura tambien saber que sonidos producen las campanas, el cuclillo, etc. (Nota: con esto ultimo Schumann se referia a los instrumentos percutidos no temperados)
2
Tocar con atencion las escalas y los ejercicios mecanicos es una cosa optima; pero no imites a esos pianistas que, creyendo que con esto se alcanza el maximo resultado, dedican siempre, hasta las mas avanzada edad, varias horas diarias a los ejercicios mecanicos de los dedos. Eso equivale a repetir diariamente, con creciente rapidez, las letras del abecedario. Es necesario emplear mejor el tiempo (Nota: este consejo se aplica a todos los instrumentos no solo el piano)
3
Se han construido los llamandos teclados mudos; pero despues de breve uso te convenceras de su inutilidad: ¿como pueden los mudos enseñar a hablar?
4
¡Lleva bien el compas! La ejecucion de algunos concertistas se parece al andar de un borracho; guardate de tomar a ellos por modelo.
5
Profundizate temprano en las leyes fundamentales de la armonia.
6
No te asustes de los nombres: Teoria, Armonia, contrapunto, etc; con un poco de buena voluntad, pronto te seran familiares.
7
¡No toques negligentemente! Ejecuta cada trozo siempre con mucha atencion, sin omitir nada.
8
Tocar muy aprisa es un defecto tan grande, como tocar muy despacio.
9
Procura ejecutar lo mejor posible obras faciles, obtendras asi mas beneficios que ejecutando mediocremente composiciones dificiles.
10
Ten siempre tu instrumento perfectamente afinado
11
No basta con ejecutar con los dedos la musica; hay que saber tambien cantarla, en voz baja, sin recurrir al instrumento
12
Ejercita tu memoria para poder retener no solo la melodia de una composicion, sino tambien su armonia.
13
Aunque tengas poca voz, acostumbrate a cantar repentizando, sin la ayuda de instrumento alguno; asi perfeccionaras siempre mas el oido. Pero si tienes la suerte de poseer una hermosa voz, no vaciles en educarla: ¡considerala como uno de los mas preciados dones que te haya concecido Dios!
14
Procura llegar a comprender la musica escrita, sin ejecutarla: con solo leerla.
15
Cuando toques, no te preocupes de quienes te escuchan; pero si, ejecuta siempre como si te escuchara un maestro.
16
La primera cualidad de la interpretacion es la precision, o sea la exacta observancia del texto, que pone de relieve la mas recondita intencion del autor.
17
Si te dan para tocar un trozo que no conoces, leelo antes de ejecutarlo
18
Si despues de la tecnica diaria estas cansado/a, no continues tocando: es mejor descansar que trabajar sin placer y sin energia.
19
No ejecutes las composiciones que estan de moda. El tiempo es precioso, y seria necesario vivir cien veces mas de los que se vive para llegar a conocer solo la buena musica existente.
20
Nutriendo a los niños con golosinas no se forman hombres sanos. La nutricion del espiritu, como la del cuerpo, debe ser sencilla y substanciosa. Los grandes maestros te han provisto abundantemente: alimentate de sus obras.
21
Aquella musica cuyo fin es poner en evidencia dificultades tecnicas en la ejecucion pronto pasa de moda: las dificultades tecnicas tienen valor solo cuando persiguen fines mas elevados, o sea cuando logran una perfecta ejecucion de la musica de verdadero merito.
22
No divulgues las malas composiciones, antes trata con todas tus fuerzas de impedir su difusion.
23
No toques musica mala y, salvo que las circunstancias te obliguen, tampoco la escuches.
24
No creas que la verdadera maestria consiste solo en la agilidad. En la ejecucion de un buen trozo procura mas bien producir la impresion que tenia en la mente el compositor y nada mas. Cualquier otra cosa seria caricatura.
25
No olvides que es cosa detestable y monstruosa hacer cambios y mutilaciones en la musica de los grandes compositores, como tambien agregar adornos de uso exclusivamente moderno. Es la maxima injuria que se puede hacer al arte.
NOTA DEL TRADUCTOR – Aqui recuerdo lo que dice Berlioz al respecto: “No, no, no, diez millones de veces no; musicos, poetas, actores, pianistas, directores de orquesta de tercero, segundo y tambien de primer orden, vosotros no teneis el derecho de retocar a los Beethoven y a los Shakespears, para hacerles la limosna de vuestra ciencia y de vuestro gusto. No, no, no, mil millones de veces no: un hombre, cualquiera que sea, no tiene el derecho de constreñir a otro hombre, cualquiera que sea, a dejar su propia fisonomia para tomar otra, a expresarse en una manera que no es la suya, a asumir una forma que el no ha elegido”.

26
Al seleccionar la musica que debes estudiar, consulta siempre a personas con mas experiencia que tu; ahorras tiempo.
27
Procura conocer paulatinamente las obras maestras de los grandes compositores.
28
No te dejes engañar por los aplausos que obtienen muy a menudo los llamados virtuosos. La aprobacion de los competentes sea para ti de mayor valor que la del publico.
29
La musica que esta de moda tiene poca vida; si persistes en cultivarla, seras considerado un necio.
30
Tocar mucho en reuniones sociales es mas dañoso que util. Adaptate al gusto y a la inteligencia del auditorio; pero sin ejecutar ninguna musica de la cual, intimamente, puedas avergonzarte.
31
Aprovecha la ocasion de ejecutar musica de conjunto, o sea duetos, trios, cuartetos, etc; adquiriras siempre desenvoltura y arrojo en la ejecucion. Tambien es beneficioso acompañar a los cantantes.
32
Si todos quisieran ser primer violin, ¿como seria posible formar una orquesta? Por lo tanto valora a cada ejecutante en la parte que desempeña.
33
Ama el instrumento que tocas; pero no seas tan vanidoso de creer que el es mejor de todos, pues otros no le son inferiores. Reflexiona tambien que existe la voz humana, y que en la musica se alcanza lo sublime uniendo el coro a la orquesta.
34
Progresando en el arte, trata de familiarizarte mas con las partituras que con los virtuosos.
35
Ejecuta muy a menudo las fugas de los grandes maestros, maxime las Johann Sebastian Bach. El clave bien temperado sea tu pan cotidiano: llegaras, sin duda, a ser un pianista de prestigio.
36
Entre tus compañeros, debes preferir siempre a los que saben mas que tu.
37
Mitiga la severidad de tus estudios musicales con la lectura de los buenos poetas, ademas pasea muy a menudo por los campos y los bosques.
38
Se puede aprender mucho de los cantantes; pero no es prudente creer todo lo que dicen.
39
Reflexiona que no eres unico en el mundo; por lo tanto se modesto. Tu no has ideado o hallado cosas que otros no hayan ideado o hallado antas que tu; y en el caso que esto aconteciera, consideralo como un Don que debes dividir con otros.
40
El estudio de la historia de la musica  y la audicion de las obras de los grnades maestros de distintas epocas, son los verdaderos remedios contra toda vanidad y presuncion.
41
Un hermoso libro es el de Thibaut, titulado Pureza del arte musical. Leelo muy a menudo cuando llegues a la edad madura.
NOTA DEL TRADUCTOR – Antonio Federico Juste Thibaut nacio en Hameln el 4 de Enero de 1774 y fallecio el 28 de Marzo de 1840 en Heidelberg, donde era profesor de derecho. En 1825 publico el libro Pureza del arte musical (cuya version al español no existe), que en Alemania ejercio mucha influencia sobre el renacimiento de la musica antigua, maxime la de la iglesia.
Thibane llego a reunir mas de 600 importantes composiciones de distintos autores de todos los paises (siglos XV, XVI, XVII y XVIII).

42
Si pasando delante de una iglesia, oyes tocar el organo, detente y escucha. Si alguna vez puedes tocar dicho instrumento te asombraras de la gran potencia de la musica producida por tus pequeños dedos.
43
Aprovecha cuantas ocasiones se te presenten de ejercitarte en el organo; ningun instrumento como este hace oir claramente las deficiencias de la ejecucion y el pesimo estilo de la composicion.
44
Canta muy a menudo en los coros, maxime en las partes medias: esto contribuira a formar tu sensibilidad musical.
45
¿Que quiere decir poseer sensibilidad musical? Tu no la posees si tocas un trozo con fatiga, mirando con ansiedad los sonidos escritos, o si ejecutando, te detienes de repente y eres incapaz de continuar, porque te han dado vuelta dos paginas el mismo tiempo. Por el contrario tu la posees si, tocando un trozo nuevo para ti, llegas a adivinar, en cierto modo, lo que sigue; o si el trozo es conocido, lo recuerdas. En conclusion, tu posees sensibilidad musical si tienes la musica no solo en los dedos, sino tambien en la cabeza y en el corazon.
46
¿Como se puede adquirir la sensibilidad musical? Mis queridos amigo(a)s, la sensibilidad musical es un don y consiste, principalmente, en tener un oido delicado y una rapida facultad de percepcion. Estas dichosas disposiciones pueden ser cultivadas y perfeccionadas, pero no encerrandose en un cuarto y tocando solo los ejercicios mecanicos, sino estando en contacto con otros musicos y especialmente familiarizandose con el coro y con la orquesta.
47
Procura conocer bien y a tiempo la extension de la voz humana en sus cuatro modificaciones. Estudiala particularmente en los coros, investigando cuales son los sonidos con los que la voz manifiesta mayor potencia, y cuales aquellos con que expresa pasiones tiernas y sentimientos delicados.
48
Escucha con atencion los cantos popularaes: ellos constituyen un rico manantial de hermosisimas melodias que te facilitaran el estudio sobre el caracter de la musica de las diferentes naciones.
49
Ejercitate muy a menudo en la lectura de las claveas antiguas, de lo contrario, ignoraras muchos tesoros del pasado.
50 
Pon atencion al diferente timbre y al caracter propio de los distintos instrumentos, procurando retener en tu oido las cualidades particulares de sus sonidos.
51
Respeta la musica antigua; pero interesate tambien por la moderna
52
No tengas animo adverso por la musica cuyo autor te es desconocido.
53
No juzgues una composicion despues de la primera audicion, pues lo que agrada en seguida no siempre es lo mejor. Las obras de los grandes maestros deben ser estudiadas, y muchas cosas seran claras para ti cuando tengas mas años.
54
Al emitir un juicio sobre las composiciones, debes distinguir aquellas que pertenecen al verdadero arte de las que sirven para deleitar a los aficionados. Aprecia las primeras; pero no desprecies las otras.
55
¡Melodia! – he aqui el grito de guerra de los aficionados. Y a decir verdad, no existiria musica sin melodia. Pero es necesario conocer bien que cosas entienden ellos por melodia: un estribillo de facil comprension y de agradable ritmo. Pero existen melodias de genero diferente: si se da un vistazo a las obras de Bach, mozart, Beethoven, se vera como en ellas se presenta bajo mil formas. Es de esperar que pronto te fastidien las melodias uniformes.
 56
Es bueno componer pequeñas melodías en el piano; pero si las ideas musicales vienen a ti, sin buscarlas en el piano, tendrás que alegrarte mucho más, porque tu sensibilidad musical se despierta. Los dedos deben ejecutar lo que el cerebro quiere, y no lo contrario.
57
Cuando empieces a componer, imagina primero con el pensamiento, y sólo cuando tu trabajo está completamente ideado en tu cerebro, ejecútalo en el piano.
58
Si tu música proviene del alma y del corazón, y tú mismo te conmueves, entonces ella podrá conmover también a los demás.
59
Si Dios te ha dado el don de una fantasia vivaz, cuando te halles solo, sentado ante el piano, muy a menudo tentarás de expresar con las armonias el íntimo sentimiento de tu ánimo; y cuanto más obscura sea para tí la ciencia armónica, tanto más te parecerá ser misteriosamente arrastrado a regiones encantadas. Estas son las horas más bellas de la juventud. Pero no te dejes llevar frecuentemente por la fantasia que podria hacerte perder tiempo y fuerzas, corriendo detrás de fantasmas. Nunca se llega a dominar las formas de la composición y a expresar claramente las propias ideas, si no se ponen por escrito los propios conceptos. Por lo tanto, escribe más de lo que improvises.
60
Trata de adquirir a tiempo el arte de dirigir la orquesta. Observa a los buenos directores y esfuérzate en dirigir tú mismo mentálmente: asi adquirirás lucidez de percepción.
61
Estudia atentamente la vida y procúrate conocimientos también en otras artes y ciencias.
62
Las leyes de la moral son también las del arte.
63
Diligencia y perseverancia son los factores más importantes del progreso.
NOTA DEL TRADUCTOR: Respecto a la diligencia, creo oportuno recordar lo que dice Leonardo de Vinci: “No olvides que aprenderás más con la diligencia que con la prisa”, y en cuanto a la perseverancia recuerda el célebre refrán: “La gotera cava la piedra”, o sea, que la constancia vence toda dificultad.

64
De una libra de hierro, que cuesta pocos centavos, se puede obtener un millar de manecillas de reloj, cuyo valor, comparado con el de la primera materia, es prodigioso. Emplea, por lo tanto, concienzudamente la “Libra” que has recibido de Dios.
65
En arte, sin entusiasmo, nada grande se produce.
66
El objeto del arte no debe ser la ganancia material. Trata de llegar a ser lo más experto posible: el resto vendrá solo. El espíritu de una composición te será claro recién cuando hayas comprendido bién su forma.
67 
El espíritu de una composición te será claro recién cuando hayas comprendido bién su forma.
68
Tal vez solo un genio puede llegar a comprender a otro genio.
69
Se dice que un perfecto músico, al escuchar por primera vez un trozo orquestal, por complicado que sea, deberia verlo en su mente como si tuviera delante la partitura escrita. Esto sería, verdaderamente, el colmo del intelecto musical.
70
El Estudio no tiene fin.
NOTA DEL TRADUCTOR: Recuerda lo que dice Arturo Graf en su interesante libro de aforismos y parábolas Ecce Homo (edic. treves, Milán, 1908): “Cuando yo era joven, me parecia saber mucho; ahora, después de años y años de estudio, me doy cuenta de que sé muy poco; sin embargo, no es posible que el estudio sea un progreso en la ignorancia”.

diumenge, 9 de març de 2014

LA MELODIA



La melodia es una successió de sons ordenats amb una intencionalitat expressiva, es a dir, ha de tenir un sentit d’unitat i s’han de poder expressar a través de ella idees musicals. La seva forta personalitat la converteix en la principal protagonista del discurs musical.

Per a construir una melodia es necessari moure els sons a diferents altures a través del temps.  Podem tenir ritme sense melodia però no melodia sense ritme.

Farem una prova. Podeu reconeixer la següent cançó?

Do-do-do-si-la-sol-fa

I ara, amb ritme?

 
Ara la coneixereu o no però es tracta d'una melodia, perquè té sons amb altura i durada.

Qui ens pot dir a quina cançó pertany aquest fragment?



AMB MOLTES GANES.... HI TORNEM!

De nou voldria engegar el bloc perque crec que ens pot aportar noves experiències dins de la nostra classe d'anàlisi musical. Tal vegada antics alumnes es tornen a afegir als nostres debats i qui sap si no ho farà també qualque interessat en l'anàlisi musical.

Així us dono la benvinguda i amb il·lusió us animo a participar amb una frase de Miquel Martí Pol: Tot està per fer i tot és possible.

dijous, 4 d’octubre de 2012

ELS ALUMNES OPINEN SOBRE LA SEVA EXPERIÈNCIA AL BATXILLERAT D'ARTS ESCÈNIQUES, MÚSICA I DANSA

 
JOAN DABEN: He volgut fer el batxillerat d'Arts Escèniques de la mateixa manera que els meus companys han volgut fer el de Ciències, el Social o l'Humanístic, per prendre gust amb el què fas.

MARIA SERVERA: Pens que el batxiller d'ARTS ESCÈNIQUES és un gran recurs per tots aquells alumnes que saben que el seu camí està orientat cap a la CULTURA; música teatre... I si lleves aquest recurs llevàs la llavor de la cultura.

JOSEP COLL MUÑOZ :Fer el batxillerat d'arts escèniques ha estat per mi un canvi a la meva vida. Primer de tot, no sabia que volia fer batxiller, però d'ençà vaig començar teatre ara fa tres anys, vaig tenir clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb les arts escèniques (actor, guionista, productor...)
Amb aquest batxiller aprenc moltes coses noves, algunes ja les sabia, però d'altres m’han cridat molt l’atenció. És que si t’agrada el teatre o la música aquest batxillerat és perfecte perquè ho aprens tot.
 
 Amb aquesta llei nova que fan, és una llàstima que el vulguin llevar perquè val molt la pena i la gent que és vol dedicar a la música, a la dansa o al teatre, ja no podrà estudiar el que ell vol. I és una pena començar una carrera sense haver fet abans un batxillerat del que vols estudiar.

diumenge, 30 de setembre de 2012

Eliminar el Batxillerat d'arts escèniques música i dansa? 


Això proposa l'esborrany de la nova llei de educació que proposa el nou govern. És clar que nosaltres que estudiem, que fem feina, que aprenem, que gaudim,...d'aquest ensenyament, estem indignats, com tants...

Tornem a engegar el nostre bloc amb Plató

Benvinguts al nou curs escolar durant el qual desitjo que aprenguem molta música, anàlisi musical, història de la música, i que sobretot gaudim amb la nostra passió per la MÚSICA.

Per començar vull deixar un fragment del Llibre III de la República de Plató que parla de la importància de l'estudi de la música.

....Y si la música es la parte principal de la educación -proseguí-, ¿no es acaso, Glaucón, porque el ritmo y la armonía son especialmente aptos para llegar a lo más hondo del alma, impresionarla fuertemente y embellecerla por la gracia que les es propia, siempre que esta educación se dé como conviene, pues de otra manera produciría efectos contrarios? ¿No es éste también el motivo por el cual un joven que ha recibido una educación musical conveniente percibe con claridad lo que hay de imperfecto y defectuoso en las obras del arte y de la naturaleza y mientras más le desagradan, mejor advierte y elogia la belleza que encuentra a su alrededor, dándole asilo en su alma y nutriéndose de ella, por así decirlo, y haciéndose un hombre de bien? Al paso que sentirá desprecio y aversión por todo aquello en que observe fealdad, y esto le ocurrirá desde la edad más temprana, antes de poderse dar cuenta de ello por la razón, y más adelante, cuando llegue al uso de la razón, ¿no habrá de acogerla con alegría porque la educación que ha recibido establecerá entre él y la razón un vínculo estrecho y familiar?....

dijous, 15 de setembre de 2011

Benvinguts al nou curs d'anàlisi!

Ja hi tornem, amb molta ilusió i ganes d'aprendre molta música. Per celebrar-ho us recomano aquest
reportatge del programa REDES de TVE,  sobre la música i la dansa, és molt interessant. No vos-ho perdeu. 

divendres, 3 de juny de 2011

EL ROBATORI ORQUESTRAT

Bé, sempre parlem de l'utilitat de l'anàlisi musical. Però avui crec que ja podem dir què és un estudi amb moltes sortides.

dissabte, 21 de maig de 2011

MÚSICA I EMOCIONS

Autora : Anna Ferrer



 Una mica com a continuació de la meva primera aportació al blog, seguiré fent referència a la relació de la música amb l’emoció o la reacció anímica de les persones. Aquest cop parlaré d’aigua, sí, l’element que posseeix entre un 70%-80% del nostre cos i de la Terra on vivim.
Masaru Emoto, graduat en Relacions Internacionals i en Medicina Alternativa, ha fet un seguit d’experiments que estudien l’estètica de la cristal·lització de l’aigua congelada exposada en envasos etiquetats amb paraules o dibuixos de connotació positiva o negativa. I quina relació hi té això amb la música?
Doncs bé, l’investigador japonès va deduir del seu projecte que la cristal·lització és la materialització de la vibració i, per comprovar-ho, va exposar l’aigua a diferents estils de música; els resultats de la cristal·lització amb peces clàssiques o temes de heavy metal són sorprenentment diferents.

Aquí teniu l’enllaç d’un vídeo que és interessant visualitzar en la seva totalitat
( http://www.youtube.com/watch?v=5zT4HiqI9nU ), però per als interessants en matèria estrictament musical, la part que s’hi dedica s’inicia al minut 4:18 i continua al vídeo següent ( http://www.youtube.com/watch?v=KrGNX_FhGtA&feature=related ).

A més, a través d’aquest altre enllaç ( http://www.slideshare.net/begabi/masaru-emoto-los-cristales-de-agua ) accedireu a una altre pàgina web on hi ha una presentació de diapositives que inclou, cap al final, un apartat dedicat als efectes de la música en l’aigua amb més imatges, que reforcen les conclusions de l’estudi.

En definitiva, una de les curiositats més d’aquest món que dia a dia ens sorprèn i ens captiva a tots “sense saber perquè”; potser això pugui ser part de la raó que ens decanta a molts pel món de la música.

Orígens de la música

Autor: Josep Marquès

Tot i que la música es comença a estudiar a partir del Renaixement,  es impossible e impensable  discutir  que la música apareix milers d’anys abans.  La història de la música possiblement començà a mode d’imitació  d’algun animal com ara l’ocell, i segurament per algun motiu molt més pragmàtic del que podem gaudir avui en dia. Tot i així s’ha de tenir en compte.
Probablement els primers instruments devien ser uns pals o alguna especia de xiulet que devien tenir algun significat dins el poblat paleolític, per anunciar colca fet. Com per exemple, l’apropament d’algun individu estrany i ofensiu per a ells.
D’aquells instruments, excessivament rudimentaris, en devien observar la utilitat i els varen anar perfeccionant arribant a crear, fins i tot bells sons.
Heus aquí  un clar exemple d’aquesta evolució; una flauta de més de 35.000 anys :


Fa més de 35.000 anys, quan els Neandertals estaven apunt d’estingir-se de la terra i l’homo sapiens començava a apareixer, l’home de les cavernes ja començava a utilitzar instruments elaborats com ara aquesta flauta, fabricada mitjançant una banya de mamut.  Com és lògic la música que interpretaven no eren precisament les sonates de Haendel, però els arqueolegs afirmen, que fa 35.000 ja s’interpretava música bella per a l’oide.

La flauta exposada és considerada hores d’ara l’instrument conservat més antic del món, i no tant sols això sinó que també segons
Nicholas Conrad la qualitat d’aquesta flauta, és molt superior a altres flautes existents.
Per acabar, només recordar la importància de conèixer bé els antecedents de la música per entendre-la com toca.

dissabte, 14 de maig de 2011

BATXILLERAT ARTISTIC D'ARTS ESCÈNIQUES, MÚSICA I DANSA



 Un Batxillerat amb tres anys de vida, que esteim construint entre tots, amb molta il·lusió i energia. Coses bones, no tan bones, que ens agraden, que ens desagraden,...tot tipus d'experiències.

Voldria proposar-vos emprar el blog per a reflectir aquest procés de tres anys, donant peu a un debat entorn a aquest batxillerat.

Som dos institus que esteim connectats amb l'excusa de l'anàlisi musical, i tal  vegada podem convidar a més centres a participar.

Tal vegada entre tots podem aportar idees, opinions i experiències de manera que arribem a conclusions o propostes que puguin ajudar a la creació d'aquesta via de batxillerat ARTISTICA.
Què pensau?

dimecres, 11 de maig de 2011

EL JAZZ I CORTAZAR

Julio Cortazar, genial escriptor argentí, va ser un enamorat de la música i en concret del jazz. Dins les seves obres apareixen nombroses referencies musicals. Si parlem de jazz, parlem de swing, i podem comentar la descripció que en fa Cortazar del swing.



Us proposo una lectura interessant dins del tema del jazz: El perseguidor, de Julio Cortazar. Aquest conte pertany a un llibre que inclou una sèrie de contes, Las armas secretas.

Cortazar crea un conte enrrededor de la figura de Charlie Parker, mostrant un geni del jazz,  fora del temps i de l'espai, que viu la música i per ella, amb una vida terrenyal dura, alcohol, i drogues.

En el següent link podeu llegir el conte, El Perseguidor

i a you tube sentir a Cortazar llegint una part del mateix, acompanyat musicalment pel mateix Charlie Parker.

diumenge, 8 de maig de 2011

ELS CANTS DE MENORCA

Autor: Joan Gonzalez

Els Cants de Menorca
La cançó ha estat l’art popular, present des de sempre en els nostres avantpassats.
Antigament, a l’edat mitjana, les notícies corrien de boca en boca per mitjà de
trobadors i joglars que cantaven i contaven els darrers esdeveniments. En la societat
antiga, doncs, el fet de cantar no tenia un valor específic, i encara menys es
considerava un patrimoni que s'havia de conservar, com potser es considera actualment,
sinó que era una expressió normal del dia a dia. Així hem heretat cançons amb contingut
crític, que conten i canten la problemàtica de la comunitat o bé esdeveniments polítics i
socials que en el seu moment eren el habitual. I tot aquesta saviesa popular ha estat
recollida i estudiada per historiadors, musicòlegs i folkloristes, entre elles personatges
tan il·lustres com Francesc d’Albranca o Andreu Ferrer.
Moltes d’aquestes cançons encara són prou conegudes a Menorca per grossos i petits, i se
solen cantar en anades a fora, durant les festes patronals de cada poble o en
celebracions de caire tradicional (els Darrers Dies, les festes de Nadal, Cinquagesma…).

Les ocasions de cantar
Les cançons han format part, des d’antic, de la vida quotidiana de totes les societats,
però hi ha una sèrie de situacions i esdeveniments més propis per cantar i que en el cas
de Menorca podem dividir en els següents:

1. Situacions de feina
Especialment en la Menorca preindustrial, però també en el temps de la
industrialització, era habitual cantar per fer qualsevol tipus de feina; especialment les
feines relacionades amb el camp, però també en altres activitats, com ara les dones a
les fàbriques i als tallers, els pescadors, els sabaters, per fer feines de casa, etc.
A part d’aquestes feines, però, al camp menorquí també era habitual cantar per munyir,
per collir ametles i per espigolar, feina que solien fer les dones del poble després de
segar per tal de collir les espigues que haguessin pogut caure als segadors.

2. Situacions de festa
Una bona ocasió de cantar, sens dubte, eren i continuen sent les festes. Així, en les
festes casolanes, en els balls i vetlades o en les festes pageses, com les porquejades o
les mesurades, la música i la dansa s’empren en un context d’entreteniment i d’esbarjo.
En aquestes festes, antigament, s’entonaven tot tipus de cançons, des del repertori de
fandango i jota fins a músiques més modernes que anaven arribant, com podien ser les
ranxeres. Així dins del context, també es canta en les festes religioses, en les festes
patronals i en les anades a fora lligades a festes tradicionals com Cinquagesma, el Darrer
Dimarts (carnaval), etc.

3. Situacions casolanes

Finalment, hem de fer referència al cançoner popular lligat amb el món de casa,
especialment amb el món dels infants, amb contingut didàctic i funcional i format per
un repertori de cançonetes senzilles i relacionades sobretot amb el joc i
l’entreteniment. Així, podríem parlar de les cançons dels jocs de falda, per treure sorts,
les cançons de bressol o els jocs cantats.

Tipus de cançons
Segons la situació o el context en què es produeixen les diferents manifestació cantades,
podem dividir el cançoner popular de Menorca en la tipologia següent:

● Cançonetes
● Cançons llargues o narratives (balades i romanços)
● Tonades de feina
● Cançons d’anar a vega
● Cançons religioses (goig)
● Gloses

Cançonetes
Les cançonetes, també anomenades cançons botxetes, són cançons de quatre o cinc
versos. Aquestes cançons havien estat custodiades no només per la gent del camp, sinó
també per la gent que vivia als pobles i que feien oficis artesanals, com ara els sabaters
de banqueta i, posteriorment, els obrers de la indústria manufacturera de l’illa. Aquests
folkloristes les van classificar segons les distintes accions que acompanyen: per dormir
un infant, per ballar, per jugar, etc.; o bé segons la temàtica que tractessin o la seva
intenció: amoroses, burlesques, religioses, consells, religioses, serenades, etc.
Exemple:
http://www.youtube.com/watch?v=K8_3gFbLKcU (popurri)
Arri, arri, someretea,
anirem a Son Bell-lloquet
i veurem na Marieta
qui fa coques amb suquet.

Cançons llargues
Les cançons llargues o cançons narratives són històries narrades en vers i cantades. Els
temes que tracten solen fer referència a amors i desamors, crims, traïcions,
esdeveniments històrics, etc.; tant de contingut dramàtic com humorístic. La forma més
coneguda de cançó llarga és el romanç o la balada, una de les funcions del qual és
despertar emocions i sentiments en les persones que l’escolten. L’àmbit melòdic de la
majoria d’aquestes cançons es mou entre la quinta i l’octava, i solen presentar un
aspecte tonal en mode major. Així, les cançons llargues que trobam a Menorca són
poesies populars que tenen una àrea de difusió molt extensa i que podem trobar en
molts indrets de l’àmbit lingüístic català; però amb les peculiaritats derivades del
procés que han viscut en cada poble en concret, que les ha alterades o adaptades fins i
tot canviant la rima d’alguns versos.
Entre aquestes cançons localitzables en tota l’àrea lingüística del català hi hauria peces
com Cabells d’or, Sa monja per força, Na Cecília o La presó de Nàpols; mentre que entre
les que es consideren pròpies del cançoner menorquí podríem parlar de S’animal era de
pèl, Es llagosts de Ciutadella o Sa novia d’Algendar.
Exemples:
http://www.youtube.com/watch?v=ewo8etk0g5s (Romanç “d'Es Minyó i sa Dida”)
http://www.youtube.com/watch?v=rNcDG38xzAk&feature=channel_video_title (Romanç de
“Don Francisco”)

Tonades de feina
Les tonades de feina o cants de treball són, com la paraula indica, cants que s’entonen
durant la feina. A Menorca, aquests s’entonaven sobretot durant les feines del cicle de
cereals (llaurar, segar, batre) i eventualment en feines anomenades menors com
emblanquinar, munyir, espigolar o feines no relacionades directament amb el camp, com
cosir.
Les tonades de feina es cantaven individualment i de forma repetitiva. La repetició
incessant de la tonada seguint el moviment de la feina fa que la seva estructura sigui
lliure, un cant no mesurat per una pulsació constant sinó sincronitzat amb la cadència
del treball. A part, a Menorca, aquestes tonades tenen un element característic que tot
d’una crida l’atenció de l’oient i és l’allargament de l’última síl·laba del mot que, a
més, acaba o amb un cop de gola o amb el més característic glissando descendent, que
els mateixos cantors atribueixen al moviment corporal de la feina.
Exemple:
Segador, bon segador,
quantes garbes heu segades?
l'amo no les he comptades,
nou no arribes as caballó.
“Ses Bullengueres”: cant i ball típic de les porquejades (matances).
http://www.youtube.com/watch?v=UvWM8jTeppA

Cançons d’anar a vega
Aquest tipus de cançons, són aquelles que la gent del poble o del camp cantava quan
anava a passar uns dies “de vega” o “a romandre”, es a dir fora de casa seva. Són
tonades que tothom coneix i que en la actualitat encara es canten, amb unes
temàtiques diverses i variades, en les quals també de tan en tan hi apareixen havaneres.
Exemple:
http://www.youtube.com/watch?v=l2DDicNdhlI&feature=related (“Sa Basqueta”)
http://www.youtube.com/watch?v=FBHsc0-Lvt4&feature=related (“Ball de casa”)

Cançons religioses: Goigs
Els goigs són composicions poètiques per ser cantades en alabança a la Mare de Déu,
d’un sant o d’algun misteri de la fe cristiana. Tenen molta tradició a les terres de parla
catalana i el seu origen entronca amb la himnòdia sagrada medieval.
L’estructura dels goigs en un principi fou sotmesa a l’influx de diversos gèneres literaris.
La forma estròfica dels goigs deriva de la “dansa” provençal, que tingué gran fortuna
entre les trobadors catalans, ja que a la fi de cada estrofa es reprenen uns versos de la
resposta o tornada inicial, que és una característica de la “dansa”.
Pel que fa a la música dels goigs, es dóna el fenomen que així com hi ha cançons que es
canten amb tonades diverses segons els llocs, amb els goigs passa el contrari, i una
mateixa melodia s’aplica a composicions gogístiques diferents. De vegades, els goigs es
cantaven amb música i sons de cançons profanes.
Un dels exemples més coneguts és el cant del “Deixem lo dol”.
http://www.youtube.com/watch?v=xlQj9QV0_I4 (Deixem lo dol)
Deixem lo dol
cantarem amb alegria
i anirem a donar
les Pasqües a Maria.
Sant Gabriel
vós qui portàreu l’Ambaixada
d’aquell Rei del cel,
de què estàveu gloriada
i humiliada;
doncs, veim aquí el seu ventre
per fer a Déu contenta
i fer lo que Déu vol.
[...]

Gloses
Glosar o contar històries a la manera dels romanços és una part important del patrimoni
musical i cultural de Menorca.
La glosa és una forma de poesia curta i improvisada que, a Menorca, té entre sis i vuit
versos heptasil·làbics amb una rima consonant que fa dos tipus de sons iguals que es
combinen dins l’estrofa. Les composicions de menys de sis mots es consideren
cançonetes i les de més de vuit, poesies.
Hi ha dos tipus de gloses: les escrites (també anomenades “a cas pensat”), que solen
narrar esdeveniments puntuals, i les cantades o improvisades. Aquestes darreres són les
que tenen més tradició a Menorca.
A Menorca, l’instrument que sempre sol acompanyar el glosat és la guiterra, amb una
tonada somiosa, coneguda amb el nom de ses Porgueres, que té quatre parts: dues de to
menor i dues de to major relatiu. Entre el primer i el segon mot del glosador hi sol haver
quatre compassos d’espera.
http://www.youtube.com/watch?v=bQRu6GfnMFA&feature=related (“Ses Porgueres”)
http://www.youtube.com/watch?v=KLGslggNfNY&feature=related (glosat)
Un exemple conegut a l'illa és “Gloses de sa neu de 1956”.
Si me donàs el bon Déu
intel·ligència i manera,
no essent home de carrera
és de poc pes es cap meu;
per parlar un poc de sa neu
que ha fet a Menorca entera,
que sàpiga el qui considera
que s’escriure-ho no em sap greu.