dilluns, 20 de desembre del 2010

Bobby Mc Ferrin

Bobby Mc Ferrin, una orquestra ell tot sol. L'essència de la música tot ell.
En el següent video ( amb anglès), explica el seu aprenentatge, i el que considera que és la música. Molt interessant.
http://www.youtube.com/watch?v=ktotbE4rN2g&feature=fvw
I uns quants videos:
Una cançó de Thelonius Monk, interpretada habitualment per una trompeta!
http://www.youtube.com/watch?v=S_FUEgGr9io&feature=related
Improvisació amb Richard Bona:
http://www.youtube.com/watch?v=iimMKWF7SK0&feature=related
Ave Maria:
http://www.youtube.com/watch?v=PgvJg7D6Qck&feature=related

Tècnica d'activació del segon joc de cordes vocals (cordes vocals falses)

Anomenat cientificament cant amb els repleguis ventriculars. Es poden escoltar dues veus més un harmònic, literalment parlant.
http://www.youtube.com/watch?v=DtnMmYx0vLU


Tècnica d'harmònics aguts. Sygyt y Khöömij.
http://www.youtube.com/watch?v=h2DxJMuftBI 

dilluns, 6 de desembre del 2010

Escala musical.

Diuen què la diversió pot canviar els hàbits de comportament de la gent, i de fet cap a bo.
Música a l'escala

ELS FRACTALS I BACH

Los Fractales y la Música Fractal 
Antes de nada, es necesario aclarar el concepto de fractal. Bien, un fractal es un objeto geométrico compuesto de elementos, también geométricos, de tamaño y orientación variable, pero de aspecto similar. Los objetos fractales tienen la particularidad de que al aumentar la escala de observación de dicho objeto, los elementos que aparecen vuelven a tener el mismo aspecto independientemente de cual sea la escala que utilicemos, y formando parte, como en un mosaico de los elementos mayores, es decir, estos elementos tienen una estructura geométrica recursiva, propiedad conocida con el nombre de autosemejanza. 

Música fractal
Beethoven, Bach y Mozart pasaron a la historia como grandes compositores. Pero, curiosamente, lo que reveló hace años el estudio de los fractales es que su música presenta ciertas propiedades fractales.
La coral situada al final de (Kunst der Fuge) (1749) de Johann Sebastian Bach es un ejemplo de pieza autosemejante. En ella los mismos motivos son repetidos una y otra vez con distintas variaciones dentro de una región mayor de la pieza. Así, por ejemplo, varias voces repiten al doble de velocidad la melodía de la voz principal (un motivo se repite por disminución a escalas menores).
Hay varios trabajos que analizan la manifestación de estructuras fractaliformes en composiciones clásicas: por ejemplo, en algunos se estudia la analogía entre la estructura del conjunto de Cantor y la primera Ecossaisen de Beethoven, así como entre el triángulo de Sierpinski y el tercer movimiento de la sonata para piano número 15, opus 28, también de Beethoven; en otros se analiza la autosemejanza de las fugas de Bach.
La música fractal intenta establecer los potenciales usos de la recursión, la iteración y las matemáticas complejas como una extensión de la composición musical. Así llegamos a que los fractales proveen una inesperada conexión entre las artes musicales y muchos procesos naturales, ya que mezclan cualidades deterministicas y estocásticas para producir naturalmente un agradable y no-estético balance entre predecibilidad y novedad. La estructura jerárquica del fractal autosemejante es análoga a la repetición y desarrollo de motivos musicales usados para crear unidad y coherencia en la música.
Actualmente algunos sintetizadores son usados para crear música techno con bases fractales. Cada vez son más los compositores que utilizan el caos o la geometría fractal como apoyo en sus composiciones. Una enorme cantidad de fractales puede ser fácilmente creado con un computador para ser usado como fuente inagotable de ideas musicales. 


I per acabar us deixo un enllaç a una pàgina a on s'analitzen els fractals d'una Suite per a Violoncel de J.S.Bach: Un fractal en la Suite de Violoncelo de Bach.

Ara, quines conclusions podem extreure? Quines aplicacions tenen els fractals dins de la música?

diumenge, 5 de desembre del 2010

Música i passió ( Entrada d'alumna)

Fa un any em va arribar a les mans una gravació que posa de manifest que la música està a l’abast de tothom, és més, la portem interioritzada com a part del nostre gen. El conferenciant, un important director d’orquestra britànic, demostra a tots els oients que la música està present en el nostre dia a dia (els accents dels dialectes, les sintonies dels mòbils…) i que tots tenim la capacitat de resoldre cadències per pura intuïció (si ens fan l’acord de dominant, qualsevol podria resoldre amb la tònica). L’eros de la música és un dels altres aspectes que hi apareixen donat el fet que a tots, des del seguidor de rap fins al fanàtic del heavy, ens pot emocionar escoltar una peça romàntica de Chopin o relaxar el Canon de Pachelbel.

Així doncs vos adjunto aquesta gravació i uns fragments d’uns estudis científics que he trobat interessants. Esper que ho gaudiu!

"La música y la emoción comparten una misma región del cerebro, conocida como el cortex prefrontal, según han comprobado científicos de la Universidad de Dartmouth analizando las reacciones cerebrales de ocho músicos. El descubrimiento explica el fuerte vínculo que comparten la música y la emoción y su indisociable unión con el espíritu humano".

El hecho de que el cerebro de cada uno de los músicos reaccionara de forma ligeramente diferente al de los demás, explica por qué una misma melodía puede suscitar emociones diferentes según el momento.

Además la música es genética puesto que "el cerebro está dotado de unos circuitos que son los que acogen y potencian la sensibilidad musical, asociada a la cohesión social de la especie. Las personas que no pueden disfrutar de la música padecen un defecto genético menor, por lo que puede decirse que la especie está dotada de un gen específicamente musical.(...) La continuación de sus trabajos ha permitido demostrar que los circuitos cerebrales propios a la percepción musical perciben los aspectos emocionales de la música, como la alegría o la tristeza, independientemente de los aspectos vinculados al conocimiento de la estructura o coherencia de la melodía.
Por ello, la música ya no puede considerarse sólo como un lenguaje no verbal en el que la dimensión emocional no está vinculada al campo neuroanatómico, sino más bien como un producto cultural resultante de la interacción entre el juego del espíritu y una necesidad biológica".

Aquesta és el link de la grabació:

Anna Ferrer, 2n Batxillerat.

dimarts, 30 de novembre del 2010

El jazz ( entrada d'alumne)

1. Què és el JAZZ?
El jazz és un estil de música difícil de definir, ja que en la major part dels casos el seu estudi teòric s'ha donat des dels principis de la música clàssica per musicòlegs europeus i el jazz es resisteix a ser donat des de fora del seu propi univers .
El jazz, com moltes altres arts s'explica a si mateix, i només l'experiència de la seva audició permet comprendre'l.
 
Historia
 
És el gènere musical nascut en les comunitats negres del sud dels Estats Units que és caracteritza per una gran riquesa rítmica i que és el resultat d'un fraseig que no es basa en el temps principals del compàs, sinó que els envolta, s'hi anticipa i proporciona a la música un pols accentuat i una sensació de predomini del ritme, sigui quin sigui el tempo. Sobre l'origen de la paraula “Jazz” hi ha moltes teories, però els especialistes no es posen d'acord. És evident que el Jazz es produeix de la unió d’elements d'origen negre, com el ritme, euroafricans, com la melodia i europeus, com l’harmonia.

2.Característiques:
-          Superposició de ritmes regulars i irregulars, amb la utilització de notes a contratemps i síncopes. Ambdues consisteixen en una alteració del ritme, es tracta d'accentuar una part dèbil del compàs, però mentre que la sincopa continua a la part forta, les notes a contratemps acaben abans de començar la part forta següent.

-          La improvisació. La forma més comú dels temes de jazz clàssic (anterior al free jazz, anys 60) és la forma cançó (AABA). Cadascuna de les parts sol tenir 8 compassos. El músic de jazz al improvisar crea noves melodies, pot fer-ho adornant les melodies existents o creant noves línies per damunt de les harmonies donades, que són a la base de tota la composició.
 
3. Instruments
El jazz és una música d'arrel africana amb elements occidentals, això es reflecteix en els instruments que s'utilitza, es divideixen en dues classes: els que marquen el ritme i els que toquen la melodia.

- Rítmics:
Bateria. Es va començar a utilitzar molt aviat però com un instrument secundari, que acompanyava als solistes. Aviat es va convertir en un dels més importants de qualsevol formació.
Contrabaix. Tocat directament amb els dits. A vegades se substituïa per una tuba.

- Melòdics:
Piano. Utilitzat ja en el ragtime, va passar al jazz com instrument protagonista.
Trompeta. Va tenir una importància enorme fins als anys 40 en què va ser reemplaçat per el saxòfon. Abans de la trompeta es feia servir un instrument semblant, la corneta.
Saxòfon. Es va posar de moda amb Coleman Hawkins i va passar a convertir-se en solista a partir de la revolució de Charlie Parker.
Banjo. Era el instrument més important de la música popular nord-americana. Es va utilitzar fins als anys 20, després va ser substituït per la guitarra.

4. Agrupacions
Les agrupacions instrumentals en jazz són molt variades, poden anar des d'un instrument solista a grans bandes de fins a 50 músics.
Les més comunes són:

-          TRIO. Format generalment per dos instruments rítmics (bateria i contrabaix) i un melòdic, que  sol ser el piano o la guitarra. Aquesta agrupació es va posar de moda a partir dels anys 40 amb el inici del jazz modern.
-      QUARTET. És l'agrupació més característica, consisteix en afegir a l'anterior un instrument de     vent, trompeta o saxòfon. En un quintet hi haurà dos instruments de vent.
-          BIG BAND. Les més comunes compten amb una secció de ritme (piano, contrabaix, bateria i guitarra) i una altra de vent (saxofons, trompetes i trombons). L'època més important d'aquest tipus d'agrupacions va ser en els anys 30 o "era swing".
Informació estreta de:  
http://www.monografias.com/trabajos/jazz/jazz.shtml       
I per acabar uns videos:
Quartet de jazz
Pau Florit Camps, 1r Batxillerat.

divendres, 12 de novembre del 2010

JOE LOVANO ( entrada d'alumna)


Joe Lovano és un saxofonista de gran renom, que ha trobat una fórmula per a l'èxit. A diferència d'altres artistes que constantment es repeteixen, el secret de l'èxit és la seva capacitat per la recerca de noves maneres d'expressió artística i nous llenguatges per definir l'idioma del jazz.
Lovano va néixer a Cleveland, Ohio, el 1952, i va començar a tocar saxo alt de nen.
Dades d'interés: vuit nominacions als "Grami" que va guanyar en la categoría de BEST LARGUE ENSEMBLE el 2002. La millor revista de jazz del món l'ha nombrat millor artista de jazz, millor grup i millor saxofonista de l'any.
El passat divendres al Teatre principal de Maó (Menorca) vaig poder gaudir d'un concert on Lovano juntament amb Salvatore Bonafede (piano), Peter Slavov (contrabaix) i Jorge Rossy, ens varen deleitar amb dues hores de Free jazz
-El Free-jazz (jazz lliure) és un estil de jazz que es caracteritza per la disminució de la dependència dels límits formals. Es va desenvolupar en la dècada dels cinquanta i seixanta.
Enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=YebOyztBhwA

Marina  Febrer, 1r Batxillerat

dimarts, 9 de novembre del 2010

Combinació d'accents 3 i 2: " America", West side story, Leonard Berstein.

"America" en compàs de 6/8, amb agrupament de les pulsacions en 3 i 2.

http://www.youtube.com/watch?v=1QS7wWzwak4

Compàs de 5/4: "Take Five", Dave Brubeck

Compàs de 7/4: "Unsquare dance", Dave Brubeck


Amalgama. És la combinació d'un compàs ternari i un  de binari o quaternari.

dimecres, 3 de novembre del 2010

La música i la publicitat ( Entrada d'alumne)

La música al segle XX  té importància com a mitjà de comunicació. Aquesta està present en el món publicitari, i es valora sobretot en funció de la seva efectivitat. I la capacitat d´atracció del públic cap al producte anunciat.
Però per altra banda, la publicitat té un gran component de creació artística. Durant la primera meitat del segle XX, publicitat radiofònica i periodística, els anuncis de la ràdio tenien una gran quantitat de text que explicava les qualitats del producte. Però avagades aquestes qualitats eren expressades mitjançant una cançó, i cada producte tenia la seva cançó quel definia i els distingia dels demés.

Aviat els preus de la publicitat es disparen i els anuncis passen a ser molt més curts. És en aquest curt espai de temps la música ha de demostrar si és efectiva i atrau l’espectador. Als anys 60 i 70 sorgeixen campanyes publicitàries en què no es veu directament el producte anunciat, sinó que aquest s’associa amb un símbol visual o textual.
Actualment, la cançó o la música que acompanya un producte no acostuma a fer referència a les qualitats d’aquest, sinó que situa l’espectador en l’ambient on es creu que el producte pot desenvolupar-se millor. Són campanyes dirigides al camp emocional de l’espectador, i la música és un dels seus punts. L’anunci publicitari pot durar 20, 15 o 10 segons, i en aquest espai de temps la música triada ha de tenir un inici, un desenvolupament i un final.

Les músiques que acostumen a utilitzar-se poden ser:

·         Èxits coneguts, cançons o melodies que s’adiguin amb les imatges utilitzades per promocionar el producte. L’avantatge d’aquestes músiques és que el públic les reconeix ràpidament.

·         Música culta. La música anomenada «clàssica» dóna categoria a un producte, ja que indirectament se l’associa amb cultura, perdurabilitat... Molts anuncis de cotxes, bancs, perfums i colònies van lligats a aquest tipus de música.

·         Músiques de nova creació (jingle). En aquest cas solen ser melodies no gaire innovadores, fàcilment relacionables amb els estils musicals del moment.


---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
A continuació teniu 6 enllaços d´anuncis. Sabries identificar cada anunci amb el tipus de música quel caracteritza?
Joan Gonzalez Palliser, 1r Batxillerat.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

GESUALDO: IO PUR RESPIRO. Retòrica poètica i musical.

Ara que ja hem vist l'evolució del madrigal, podem pensar en endinsar-nos en un meravellos exemple de de madrigal tardà, d'en Gesualdo, " el princep boig de Venosa".
Anem a comentar el madrigal des d'un punt de vista retòric, tant poètic com musical. Disposem d'un article molt interessant per començar: http://www.icono14.net/revista/num5/articulo8.5.htm

L'orgue, un gran instrument.

Aqui podeu veure un video explicativo sobre l'orgue, molt didàctic. Què esteu preparats per a la visita a l'orgue de la Catedral de Ciutadella?
L'orgue
Fitxa tècnica de l'orgue de la Catedral de Ciutadella

Uns pianistes molt especials

Què podeu comentar de les peces? Podeu cercar una versió amb un pianista no animat?
Què paseu una bona estona!
Tom i Jerry
Boogie woogie

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Missa de Notre Dame. Machaut

Primera Missa d'autor. Composa una Missa completa amb els 5 moviments de l'Ordinari, i el ite, missa est.

Alguns moviments amb una versió polida de l'Emsemble Gilles Binchois. Kyrie:
Gloria:

Credo:

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Exercici formes medievals.



Escoltau bé l'audició d'una peça profana medieval, i emprant un cronometre, comentau la seva forma musical ( formes fixes).

diumenge, 10 d’octubre del 2010

In a landscape, J.Cage

http://www.goear.com/listen/61b4de0/in-a-landscape-john-cage
In a landscape, J.Cage
Diu a la partitura Cage que aquesta peça es pot tocar al piano o també ...?
Escolta la peça en calma, com si fos una imatge de la natura, un camp o un bosc que contemples de lluny.

He transcrit una meditació de Deng Ming-Dao que tal vegada pugui recrear l´esperit de Landscape.

"Las canciones de los pájaros vuelan sin grilletes
Sobre el cielo azul y los campos verdes.
Una vez que sientas el Tao correr,
Abre el paso, abre el paso."

¿Cómo es sentir el Tao? Es un fluir sin esfuerzo, un momentum radical. Es como la canción del pájaro elevándose y planeando sobre un vasto paisaje. Puedes sentir eso en tu vida: Los eventos tendrán un perfecto momentum, una cadencia gloriosa. Puedes sentirlo en tu cuerpo: La energía subirá en ti en un emocionante crescendo, poniendo a resplandecer tus nervios mismos. Puedes sentirlo en tu espíritu: Entrarás en un estado de gracia tan perfecto que resonarás sobre el paisaje de la realidad como el efímero canto de un pájaro..
Cuando el Tao viene a ti de esta manera, cabálgalo con todo lo que tengas. No interfieras. No te detengas -eso trae fracaso, alienación y arrepentimiento. No trates de dirigirlo. Déjalo fluir y síguelo. Cuando el Tao está contigo, deja de lado todos los demás asuntos. Mientras la canción dure, sigue. Sólo sigue.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

"Stabat mater" de Pergolesi.

Hola, aqui teniu un video amb l'audició que correspon a contratenors. La interpretació amb les veus d'Emma Kirby ( soprano) i James Bowman ( contratenor). Què disfruteu!
Stabat mater. Pergolesi

Afegim un video proposat per Gregorio, on podem "veure" als cantants. També podriem saber a quin cantant correspon cada part si llegim la partitura.
Pergolesi-Bach with Emma Kirkby 1st part
Si llegiu els comentaris posteriors podreu descobrir en què consisteix en realitat aquest video.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Treball d'audicions de les veus.

El treball ha de consistir en preparar una petita ressenya de cada audició. Aquesta ha de incloure:
- Dades de l'autor ( dates, país d'origen, qualque comentari a destacar)
- Dades de la peça ( ària d'una òpera, lied...), incloent l'argument del text.
- Tessitura del cantant.
- Època.
Recordeu que no us heu d'estendre massa. Podeu presentar el treball en format de processador de textos, presentació de power point, o fet a mà!
Us deixo algunes pàgines per fer la vostra investigació:
El mundo de l'òpera
El poder de la palabra
 La data límit per presentar els treballs serà el dimecres 13 d'octubre!
Bona feina i què gaudiu!

divendres, 1 d’octubre del 2010

EL CANT DE LA SIBIL·LA

Aquets drama litúrgic ben coneguts per tots vosaltres, sobretot pels alumnes de Mallorca, ara forma part del Patrimoni de l'Humanitat.
El cant de la Sibil·la es representa a nombroses esglésies mallorquines, a diferents poblacions. Com és habitual amb un cant de tradició oral, en podem trobar diferències entre uns i altres.

Vull recomenaros un llibre que en parla de les diferents Sibil·les, i proposo que entre tots puguem arribar a conèixer-les.
Segur que els companys mallorquins tenen molt a dir.
Llibre: VICENS, FRANCESC. (2004): El cant de la Sibila a Mallorca. Menjavents, Documenta Balear.

 

Fins a on arriba una soprano?

Avui a classe ens demanaven  fins a quina nota poden arribar les sopranos, Mi5?, fa 5?...Un exemple pot ser l'ària de la Reina de la nit, " Der Holle Rache" , soprano de coloratura del singspiel La flauta Màgica, del nostre compositor ben conegut Mozart. Us deix la partitura de l'ària perquè comproveu fins a quina nota hi arriba. Per cert en quina llengua està aquesta partitura, i en quina a l'original?
Pàgina 144: La flauta màgica

Un video proposat per Josep amb un gran soprano lírica lleugera, Diana Damrau.
Der Holle Rache

A cantar tots!

dijous, 30 de setembre del 2010

Proyecto Biblioteca Internacional de Partituras Musicales (IMSLP)

En aquesta web podeu trobar moltissimes partitures sense drets d'autor que es poden descarregar. És genial!
Espero que us sigui útil.
Proyecto Biblioteca Internacional de Partituras Musicales (IMSLP)

dimarts, 28 de setembre del 2010

Calcs musicals

Segle XX, Element generador de la forma: Contrast

Sovint els compositors han fet cites d´altres autors o fins i tot un copiat de fragments de les seves pròpies composicions.
He seleccionat un bocinet de "Childrens corner" (Golliwogg's Cakewalk), obra pianística de Debussy on el compositor francès fa una paròdia de "La mort d´Isolda" de Wagner, confrontant el seu tema (de caràcter apenat i trist) amb un alegre, com fent befa de "tanta desgràcia". Realment és una reacció contra els partidaris wagnerians de finals del XIX.
Els temes "wagnerians" es troben en els punts de cedez (duren només un compàs); els de burla
són a tempo.
Escoltau el contrast de caràcter irònic des del minut 1 i 20ss

http://www.youtube.com/watch?v=TvJ35-zZa-I&feature=related

I l´original wagnerià
http://www.youtube.com/watch?v=uxQSW2BsfAg

Si algú coneix altres calcs de compositors els pot comentar aquí.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Test d'aptituds musicals.

N'hi ha un parell de tests d'aptituds musicals molt entretinguts que les valoren segons l'audició. Un està basat en la repetició de dues frases entre les quals hem de distingir si són iguals o diferents. L'altre ens fa distingir entre dos tons i hem de triar si el segon és més agut o més greu que el primer.
Realment valorem la percepció musical en quant al ritme, melodia i afinació de intervals ( mesurats en hertzios). Eina per saber quant tenim entrenada l'audició.

Il·lusió auditiva

Al igual que la vista l'oïda també té les seves il·lusions.
Veu i sobretot escolta aquest video. Rebobina tan ràpid com puguis, cada vegada sembla que canvia el to.

LA FORMA BINARIA

Aquesta peça, Minuet 132 de l'Àlbum d'Anna Magdalena Bach, de J.S.Bach, té forma binaria. Com ho podem confirmar? Com ho podem relacionar amb el fet de què sigui un Minuet? Com és el tractament tonal dins d'una forma binaria?
Teniu la partitura i l'àudio a l'aula virtual.

diumenge, 19 de setembre del 2010

Instruments del segle XX

Molt lluny dels videos anteriors trobem aquest experiment instrumental de John Cage, el piano preparat. Us agrada?

Piano preparat


I una explicació de les Ones Martenot, esperem que gaudiu!
Ones Martenot

dijous, 16 de setembre del 2010

Com sonen els instruments medievals i renaixentistes?

Aqui podeu escoltar alguns d'aquests instruments.
Instruments renaixentistes
Instruments medievals i renaixentistes

Alguns instruments començaren a Grècia...

Alguns instruments musicals de l'antiga Grècia, què lluny!
- Lira antecesor de l'arpa

- Citara de set cordes
- Aulos, instrument de vent, amb so produit per la vibració de una llengüeta. Antecesor de l'oboè.
Aulos

- Orgue hidraulic, inventat per Csetibi al s.IIIaC, antecesor de l'orgue d'esglèsia. Teniu paciencia amb el video!
Hydraulis

dimecres, 15 de setembre del 2010

Un baix molt buffo!

Increible la interpretació del baix Tancredi Pasero. Don Basilio, clergue conspirador, professor de música de Rosina, anima al tutor d'aquesta a inventar una mentira, una calumnia! Això a l'òpera "Il Barbieri di Siviglia" de G. Rossini.
Tancredi Pasero

dimecres, 8 de setembre del 2010

ANÀLISI II. TEMA 1. LES VEUS I ELS INSTRUMENTS DE LA MÚSICA

Veus i veus, us deixem alguns audios de reconeixement de veus masculines i femenines ja treballats a classe.

 Veus femenines

Vues masculines 
Afegim l'audició de contratenor què també entra per l'exàmen i subtitueix una de les que ho havia.
Stabat mater. Pergolesi

Aqui podeu trobar alguns enllaços de videos per a les audicions del timbres vocals d'homes i dones.
DONES
Sopranos 

Mezzosopranos 
Contraltos

HOMES

Tenors
Baritons
Baixos




dilluns, 30 d’agost del 2010

Un poquet abans d'arribar el setembre...

Un poquet abans d'arribar el setembre...2 dies... inaugurem el nostre Bloc. Des de fa temps parlavem de crear un espai on poder compartir idees, materials i música amb els nostres alumnes...i avui es crea aquesta Música i Anàlisi al Quadrado que esperem sigui un nou espai de comunicació per a la Música al nostres centres, i fora d'ells. Sigueu tots benvinguts a participar!!