dimarts, 30 de novembre del 2010

El jazz ( entrada d'alumne)

1. Què és el JAZZ?
El jazz és un estil de música difícil de definir, ja que en la major part dels casos el seu estudi teòric s'ha donat des dels principis de la música clàssica per musicòlegs europeus i el jazz es resisteix a ser donat des de fora del seu propi univers .
El jazz, com moltes altres arts s'explica a si mateix, i només l'experiència de la seva audició permet comprendre'l.
 
Historia
 
És el gènere musical nascut en les comunitats negres del sud dels Estats Units que és caracteritza per una gran riquesa rítmica i que és el resultat d'un fraseig que no es basa en el temps principals del compàs, sinó que els envolta, s'hi anticipa i proporciona a la música un pols accentuat i una sensació de predomini del ritme, sigui quin sigui el tempo. Sobre l'origen de la paraula “Jazz” hi ha moltes teories, però els especialistes no es posen d'acord. És evident que el Jazz es produeix de la unió d’elements d'origen negre, com el ritme, euroafricans, com la melodia i europeus, com l’harmonia.

2.Característiques:
-          Superposició de ritmes regulars i irregulars, amb la utilització de notes a contratemps i síncopes. Ambdues consisteixen en una alteració del ritme, es tracta d'accentuar una part dèbil del compàs, però mentre que la sincopa continua a la part forta, les notes a contratemps acaben abans de començar la part forta següent.

-          La improvisació. La forma més comú dels temes de jazz clàssic (anterior al free jazz, anys 60) és la forma cançó (AABA). Cadascuna de les parts sol tenir 8 compassos. El músic de jazz al improvisar crea noves melodies, pot fer-ho adornant les melodies existents o creant noves línies per damunt de les harmonies donades, que són a la base de tota la composició.
 
3. Instruments
El jazz és una música d'arrel africana amb elements occidentals, això es reflecteix en els instruments que s'utilitza, es divideixen en dues classes: els que marquen el ritme i els que toquen la melodia.

- Rítmics:
Bateria. Es va començar a utilitzar molt aviat però com un instrument secundari, que acompanyava als solistes. Aviat es va convertir en un dels més importants de qualsevol formació.
Contrabaix. Tocat directament amb els dits. A vegades se substituïa per una tuba.

- Melòdics:
Piano. Utilitzat ja en el ragtime, va passar al jazz com instrument protagonista.
Trompeta. Va tenir una importància enorme fins als anys 40 en què va ser reemplaçat per el saxòfon. Abans de la trompeta es feia servir un instrument semblant, la corneta.
Saxòfon. Es va posar de moda amb Coleman Hawkins i va passar a convertir-se en solista a partir de la revolució de Charlie Parker.
Banjo. Era el instrument més important de la música popular nord-americana. Es va utilitzar fins als anys 20, després va ser substituït per la guitarra.

4. Agrupacions
Les agrupacions instrumentals en jazz són molt variades, poden anar des d'un instrument solista a grans bandes de fins a 50 músics.
Les més comunes són:

-          TRIO. Format generalment per dos instruments rítmics (bateria i contrabaix) i un melòdic, que  sol ser el piano o la guitarra. Aquesta agrupació es va posar de moda a partir dels anys 40 amb el inici del jazz modern.
-      QUARTET. És l'agrupació més característica, consisteix en afegir a l'anterior un instrument de     vent, trompeta o saxòfon. En un quintet hi haurà dos instruments de vent.
-          BIG BAND. Les més comunes compten amb una secció de ritme (piano, contrabaix, bateria i guitarra) i una altra de vent (saxofons, trompetes i trombons). L'època més important d'aquest tipus d'agrupacions va ser en els anys 30 o "era swing".
Informació estreta de:  
http://www.monografias.com/trabajos/jazz/jazz.shtml       
I per acabar uns videos:
Quartet de jazz
Pau Florit Camps, 1r Batxillerat.

divendres, 12 de novembre del 2010

JOE LOVANO ( entrada d'alumna)


Joe Lovano és un saxofonista de gran renom, que ha trobat una fórmula per a l'èxit. A diferència d'altres artistes que constantment es repeteixen, el secret de l'èxit és la seva capacitat per la recerca de noves maneres d'expressió artística i nous llenguatges per definir l'idioma del jazz.
Lovano va néixer a Cleveland, Ohio, el 1952, i va començar a tocar saxo alt de nen.
Dades d'interés: vuit nominacions als "Grami" que va guanyar en la categoría de BEST LARGUE ENSEMBLE el 2002. La millor revista de jazz del món l'ha nombrat millor artista de jazz, millor grup i millor saxofonista de l'any.
El passat divendres al Teatre principal de Maó (Menorca) vaig poder gaudir d'un concert on Lovano juntament amb Salvatore Bonafede (piano), Peter Slavov (contrabaix) i Jorge Rossy, ens varen deleitar amb dues hores de Free jazz
-El Free-jazz (jazz lliure) és un estil de jazz que es caracteritza per la disminució de la dependència dels límits formals. Es va desenvolupar en la dècada dels cinquanta i seixanta.
Enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=YebOyztBhwA

Marina  Febrer, 1r Batxillerat

dimarts, 9 de novembre del 2010

Combinació d'accents 3 i 2: " America", West side story, Leonard Berstein.

"America" en compàs de 6/8, amb agrupament de les pulsacions en 3 i 2.

http://www.youtube.com/watch?v=1QS7wWzwak4

Compàs de 5/4: "Take Five", Dave Brubeck

Compàs de 7/4: "Unsquare dance", Dave Brubeck


Amalgama. És la combinació d'un compàs ternari i un  de binari o quaternari.

dimecres, 3 de novembre del 2010

La música i la publicitat ( Entrada d'alumne)

La música al segle XX  té importància com a mitjà de comunicació. Aquesta està present en el món publicitari, i es valora sobretot en funció de la seva efectivitat. I la capacitat d´atracció del públic cap al producte anunciat.
Però per altra banda, la publicitat té un gran component de creació artística. Durant la primera meitat del segle XX, publicitat radiofònica i periodística, els anuncis de la ràdio tenien una gran quantitat de text que explicava les qualitats del producte. Però avagades aquestes qualitats eren expressades mitjançant una cançó, i cada producte tenia la seva cançó quel definia i els distingia dels demés.

Aviat els preus de la publicitat es disparen i els anuncis passen a ser molt més curts. És en aquest curt espai de temps la música ha de demostrar si és efectiva i atrau l’espectador. Als anys 60 i 70 sorgeixen campanyes publicitàries en què no es veu directament el producte anunciat, sinó que aquest s’associa amb un símbol visual o textual.
Actualment, la cançó o la música que acompanya un producte no acostuma a fer referència a les qualitats d’aquest, sinó que situa l’espectador en l’ambient on es creu que el producte pot desenvolupar-se millor. Són campanyes dirigides al camp emocional de l’espectador, i la música és un dels seus punts. L’anunci publicitari pot durar 20, 15 o 10 segons, i en aquest espai de temps la música triada ha de tenir un inici, un desenvolupament i un final.

Les músiques que acostumen a utilitzar-se poden ser:

·         Èxits coneguts, cançons o melodies que s’adiguin amb les imatges utilitzades per promocionar el producte. L’avantatge d’aquestes músiques és que el públic les reconeix ràpidament.

·         Música culta. La música anomenada «clàssica» dóna categoria a un producte, ja que indirectament se l’associa amb cultura, perdurabilitat... Molts anuncis de cotxes, bancs, perfums i colònies van lligats a aquest tipus de música.

·         Músiques de nova creació (jingle). En aquest cas solen ser melodies no gaire innovadores, fàcilment relacionables amb els estils musicals del moment.


---------------------------------------------------------------------------------------------------------------
A continuació teniu 6 enllaços d´anuncis. Sabries identificar cada anunci amb el tipus de música quel caracteritza?
Joan Gonzalez Palliser, 1r Batxillerat.