Autor: Joan Gonzalez
Els Cants de Menorca
La cançó ha estat l’art popular, present des de sempre en els nostres avantpassats.
Antigament, a l’edat mitjana, les notícies corrien de boca en boca per mitjà de
trobadors i joglars que cantaven i contaven els darrers esdeveniments. En la societat
antiga, doncs, el fet de cantar no tenia un valor específic, i encara menys es
considerava un patrimoni que s'havia de conservar, com potser es considera actualment,
sinó que era una expressió normal del dia a dia. Així hem heretat cançons amb contingut
crític, que conten i canten la problemàtica de la comunitat o bé esdeveniments polítics i
socials que en el seu moment eren el habitual. I tot aquesta saviesa popular ha estat
recollida i estudiada per historiadors, musicòlegs i folkloristes, entre elles personatges
tan il·lustres com Francesc d’Albranca o Andreu Ferrer.
Moltes d’aquestes cançons encara són prou conegudes a Menorca per grossos i petits, i se
solen cantar en anades a fora, durant les festes patronals de cada poble o en
celebracions de caire tradicional (els Darrers Dies, les festes de Nadal, Cinquagesma…).
Les ocasions de cantar
Les cançons han format part, des d’antic, de la vida quotidiana de totes les societats,
però hi ha una sèrie de situacions i esdeveniments més propis per cantar i que en el cas
de Menorca podem dividir en els següents:
1. Situacions de feina
Especialment en la Menorca preindustrial, però també en el temps de la
industrialització, era habitual cantar per fer qualsevol tipus de feina; especialment les
feines relacionades amb el camp, però també en altres activitats, com ara les dones a
les fàbriques i als tallers, els pescadors, els sabaters, per fer feines de casa, etc.
A part d’aquestes feines, però, al camp menorquí també era habitual cantar per munyir,
per collir ametles i per espigolar, feina que solien fer les dones del poble després de
segar per tal de collir les espigues que haguessin pogut caure als segadors.
2. Situacions de festa
Una bona ocasió de cantar, sens dubte, eren i continuen sent les festes. Així, en les
festes casolanes, en els balls i vetlades o en les festes pageses, com les porquejades o
les mesurades, la música i la dansa s’empren en un context d’entreteniment i d’esbarjo.
En aquestes festes, antigament, s’entonaven tot tipus de cançons, des del repertori de
fandango i jota fins a músiques més modernes que anaven arribant, com podien ser les
ranxeres. Així dins del context, també es canta en les festes religioses, en les festes
patronals i en les anades a fora lligades a festes tradicionals com Cinquagesma, el Darrer
Dimarts (carnaval), etc.
3. Situacions casolanes
Finalment, hem de fer referència al cançoner popular lligat amb el món de casa,
especialment amb el món dels infants, amb contingut didàctic i funcional i format per
un repertori de cançonetes senzilles i relacionades sobretot amb el joc i
l’entreteniment. Així, podríem parlar de les cançons dels jocs de falda, per treure sorts,
les cançons de bressol o els jocs cantats.
Tipus de cançons
Segons la situació o el context en què es produeixen les diferents manifestació cantades,
podem dividir el cançoner popular de Menorca en la tipologia següent:
● Cançonetes
● Cançons llargues o narratives (balades i romanços)
● Tonades de feina
● Cançons d’anar a vega
● Cançons religioses (goig)
● Gloses
Cançonetes
Les cançonetes, també anomenades cançons botxetes, són cançons de quatre o cinc
versos. Aquestes cançons havien estat custodiades no només per la gent del camp, sinó
també per la gent que vivia als pobles i que feien oficis artesanals, com ara els sabaters
de banqueta i, posteriorment, els obrers de la indústria manufacturera de l’illa. Aquests
folkloristes les van classificar segons les distintes accions que acompanyen: per dormir
un infant, per ballar, per jugar, etc.; o bé segons la temàtica que tractessin o la seva
intenció: amoroses, burlesques, religioses, consells, religioses, serenades, etc.
Exemple:
http://www.youtube.com/watch?v=K8_3gFbLKcU (popurri)
Arri, arri, someretea,
anirem a Son Bell-lloquet
i veurem na Marieta
qui fa coques amb suquet.
Cançons llargues
Les cançons llargues o cançons narratives són històries narrades en vers i cantades. Els
temes que tracten solen fer referència a amors i desamors, crims, traïcions,
esdeveniments històrics, etc.; tant de contingut dramàtic com humorístic. La forma més
coneguda de cançó llarga és el romanç o la balada, una de les funcions del qual és
despertar emocions i sentiments en les persones que l’escolten. L’àmbit melòdic de la
majoria d’aquestes cançons es mou entre la quinta i l’octava, i solen presentar un
aspecte tonal en mode major. Així, les cançons llargues que trobam a Menorca són
poesies populars que tenen una àrea de difusió molt extensa i que podem trobar en
molts indrets de l’àmbit lingüístic català; però amb les peculiaritats derivades del
procés que han viscut en cada poble en concret, que les ha alterades o adaptades fins i
tot canviant la rima d’alguns versos.
Entre aquestes cançons localitzables en tota l’àrea lingüística del català hi hauria peces
com Cabells d’or, Sa monja per força, Na Cecília o La presó de Nàpols; mentre que entre
les que es consideren pròpies del cançoner menorquí podríem parlar de S’animal era de
pèl, Es llagosts de Ciutadella o Sa novia d’Algendar.
Exemples:
http://www.youtube.com/watch?v=ewo8etk0g5s (Romanç “d'Es Minyó i sa Dida”)
http://www.youtube.com/watch?v=rNcDG38xzAk&feature=channel_video_title (Romanç de
“Don Francisco”)
Tonades de feina
Les tonades de feina o cants de treball són, com la paraula indica, cants que s’entonen
durant la feina. A Menorca, aquests s’entonaven sobretot durant les feines del cicle de
cereals (llaurar, segar, batre) i eventualment en feines anomenades menors com
emblanquinar, munyir, espigolar o feines no relacionades directament amb el camp, com
cosir.
Les tonades de feina es cantaven individualment i de forma repetitiva. La repetició
incessant de la tonada seguint el moviment de la feina fa que la seva estructura sigui
lliure, un cant no mesurat per una pulsació constant sinó sincronitzat amb la cadència
del treball. A part, a Menorca, aquestes tonades tenen un element característic que tot
d’una crida l’atenció de l’oient i és l’allargament de l’última síl·laba del mot que, a
més, acaba o amb un cop de gola o amb el més característic glissando descendent, que
els mateixos cantors atribueixen al moviment corporal de la feina.
Exemple:
Segador, bon segador,
quantes garbes heu segades?
l'amo no les he comptades,
nou no arribes as caballó.
“Ses Bullengueres”: cant i ball típic de les porquejades (matances).
http://www.youtube.com/watch?v=UvWM8jTeppA
Cançons d’anar a vega
Aquest tipus de cançons, són aquelles que la gent del poble o del camp cantava quan
anava a passar uns dies “de vega” o “a romandre”, es a dir fora de casa seva. Són
tonades que tothom coneix i que en la actualitat encara es canten, amb unes
temàtiques diverses i variades, en les quals també de tan en tan hi apareixen havaneres.
Exemple:
http://www.youtube.com/watch?v=l2DDicNdhlI&feature=related (“Sa Basqueta”)
http://www.youtube.com/watch?v=FBHsc0-Lvt4&feature=related (“Ball de casa”)
Cançons religioses: Goigs
Els goigs són composicions poètiques per ser cantades en alabança a la Mare de Déu,
d’un sant o d’algun misteri de la fe cristiana. Tenen molta tradició a les terres de parla
catalana i el seu origen entronca amb la himnòdia sagrada medieval.
L’estructura dels goigs en un principi fou sotmesa a l’influx de diversos gèneres literaris.
La forma estròfica dels goigs deriva de la “dansa” provençal, que tingué gran fortuna
entre les trobadors catalans, ja que a la fi de cada estrofa es reprenen uns versos de la
resposta o tornada inicial, que és una característica de la “dansa”.
Pel que fa a la música dels goigs, es dóna el fenomen que així com hi ha cançons que es
canten amb tonades diverses segons els llocs, amb els goigs passa el contrari, i una
mateixa melodia s’aplica a composicions gogístiques diferents. De vegades, els goigs es
cantaven amb música i sons de cançons profanes.
Un dels exemples més coneguts és el cant del “Deixem lo dol”.
http://www.youtube.com/watch?v=xlQj9QV0_I4 (Deixem lo dol)
Deixem lo dol
cantarem amb alegria
i anirem a donar
les Pasqües a Maria.
Sant Gabriel
vós qui portàreu l’Ambaixada
d’aquell Rei del cel,
de què estàveu gloriada
i humiliada;
doncs, veim aquí el seu ventre
per fer a Déu contenta
i fer lo que Déu vol.
[...]
Gloses
Glosar o contar històries a la manera dels romanços és una part important del patrimoni
musical i cultural de Menorca.
La glosa és una forma de poesia curta i improvisada que, a Menorca, té entre sis i vuit
versos heptasil·làbics amb una rima consonant que fa dos tipus de sons iguals que es
combinen dins l’estrofa. Les composicions de menys de sis mots es consideren
cançonetes i les de més de vuit, poesies.
Hi ha dos tipus de gloses: les escrites (també anomenades “a cas pensat”), que solen
narrar esdeveniments puntuals, i les cantades o improvisades. Aquestes darreres són les
que tenen més tradició a Menorca.
A Menorca, l’instrument que sempre sol acompanyar el glosat és la guiterra, amb una
tonada somiosa, coneguda amb el nom de ses Porgueres, que té quatre parts: dues de to
menor i dues de to major relatiu. Entre el primer i el segon mot del glosador hi sol haver
quatre compassos d’espera.
http://www.youtube.com/watch?v=bQRu6GfnMFA&feature=related (“Ses Porgueres”)
http://www.youtube.com/watch?v=KLGslggNfNY&feature=related (glosat)
Un exemple conegut a l'illa és “Gloses de sa neu de 1956”.
Si me donàs el bon Déu
intel·ligència i manera,
no essent home de carrera
és de poc pes es cap meu;
per parlar un poc de sa neu
que ha fet a Menorca entera,
que sàpiga el qui considera
que s’escriure-ho no em sap greu.
