dijous, 4 d’octubre del 2012

ELS ALUMNES OPINEN SOBRE LA SEVA EXPERIÈNCIA AL BATXILLERAT D'ARTS ESCÈNIQUES, MÚSICA I DANSA

 
JOAN DABEN: He volgut fer el batxillerat d'Arts Escèniques de la mateixa manera que els meus companys han volgut fer el de Ciències, el Social o l'Humanístic, per prendre gust amb el què fas.

MARIA SERVERA: Pens que el batxiller d'ARTS ESCÈNIQUES és un gran recurs per tots aquells alumnes que saben que el seu camí està orientat cap a la CULTURA; música teatre... I si lleves aquest recurs llevàs la llavor de la cultura.

JOSEP COLL MUÑOZ :Fer el batxillerat d'arts escèniques ha estat per mi un canvi a la meva vida. Primer de tot, no sabia que volia fer batxiller, però d'ençà vaig començar teatre ara fa tres anys, vaig tenir clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb les arts escèniques (actor, guionista, productor...)
Amb aquest batxiller aprenc moltes coses noves, algunes ja les sabia, però d'altres m’han cridat molt l’atenció. És que si t’agrada el teatre o la música aquest batxillerat és perfecte perquè ho aprens tot.
 
 Amb aquesta llei nova que fan, és una llàstima que el vulguin llevar perquè val molt la pena i la gent que és vol dedicar a la música, a la dansa o al teatre, ja no podrà estudiar el que ell vol. I és una pena començar una carrera sense haver fet abans un batxillerat del que vols estudiar.

diumenge, 30 de setembre del 2012

Eliminar el Batxillerat d'arts escèniques música i dansa? 


Això proposa l'esborrany de la nova llei de educació que proposa el nou govern. És clar que nosaltres que estudiem, que fem feina, que aprenem, que gaudim,...d'aquest ensenyament, estem indignats, com tants...

Tornem a engegar el nostre bloc amb Plató

Benvinguts al nou curs escolar durant el qual desitjo que aprenguem molta música, anàlisi musical, història de la música, i que sobretot gaudim amb la nostra passió per la MÚSICA.

Per començar vull deixar un fragment del Llibre III de la República de Plató que parla de la importància de l'estudi de la música.

....Y si la música es la parte principal de la educación -proseguí-, ¿no es acaso, Glaucón, porque el ritmo y la armonía son especialmente aptos para llegar a lo más hondo del alma, impresionarla fuertemente y embellecerla por la gracia que les es propia, siempre que esta educación se dé como conviene, pues de otra manera produciría efectos contrarios? ¿No es éste también el motivo por el cual un joven que ha recibido una educación musical conveniente percibe con claridad lo que hay de imperfecto y defectuoso en las obras del arte y de la naturaleza y mientras más le desagradan, mejor advierte y elogia la belleza que encuentra a su alrededor, dándole asilo en su alma y nutriéndose de ella, por así decirlo, y haciéndose un hombre de bien? Al paso que sentirá desprecio y aversión por todo aquello en que observe fealdad, y esto le ocurrirá desde la edad más temprana, antes de poderse dar cuenta de ello por la razón, y más adelante, cuando llegue al uso de la razón, ¿no habrá de acogerla con alegría porque la educación que ha recibido establecerá entre él y la razón un vínculo estrecho y familiar?....